You are here
El Professor Xavier Montalban guanya el màxim reconeixement internacional per la investigació, recerca i tractament de l’Esclerosi Múltiple
La MSIF (Multiple Sclerosis International Federation) ha atorgat el Premi MS Charcot 2023 al Dr. Xavier Montalban, professor i director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) i Cap de Servei de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona). Es tracta del reconeixement internacional més prestigiós dins de la comunitat científica i social de l’Esclerosi Múltiple i que premia els grans avenços aconseguits durant tota una vida dedicada intensivament a l’assistència, la investigació i la docència de la malaltia.
La incansable implicació i dedicació de Xavier Montalban al llarg de més de tres dècades de trajectòria professional ha suposat un impacte substancial en totes les àrees de la investigació i atenció clínica: diagnòstic, tractament dels símptomes i de fons, assajos clínics, ressonància magnètica, causa i origen de l’EM, biomarcadors i d’altres. La creació del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya – que es troba entre els 5 primers del món i dona servei a més de 4.000 persones – a l’Hospital Vall d’Hebron representa la culminació de més de 20 anys d’èxits. De fet, ha liderat la recerca, la docència i, molt especialment, la pràctica clínica en terreny nacional i internacional. És un camí professional, doncs, que es veu reconegut amb el màxim guardó en base a l’abordatge multidisciplinari amb un equip humà de gran qualitat que, plegats, han vetllat per la millora del benestar, la qualitat de vida en salut i l’autonomia de les persones amb Esclerosi Múltiple de manera que l’esperança de vida és, avui dia, superior a fa 30 anys.
La constant tasca ha sigut fonamental per superar els obstacles plantejats per la malaltia al llarg dels anys: Xavier Montalban ha dissenyat i realitzat assaigs clínics de totes les fases (I, II i III) que avui dia conformen més de 20 opcions terapèutiques per frenar els brots de la malaltia, juntament amb les millores en l’ús d’instruments tan importants com la ressonància magnètica per diagnosticar, fer seguiment i avançar-se a la progressió de l’EM. Així mateix, la dedicació a trobar marcadors biològics i no biològics que permetin predir, per exemple, com evolucionarà el curs de la malaltia o com es respondrà al tractament.
