María Dema presenta la seva tesi doctoral “Immunosenescence in multiple sclerosis: innate immunity as a posible target”

Dirigit per la Dra. Herena Eixarch i la Dra. Carmen Espejo, el treball de recerca se centra en l’envelliment del sistema immunitari i el seu impacte en l’evolució de la malaltia.

Avui, a dos quarts de dotze del migdia, María Dema ha defensat la seva tesi doctoral, que duu per títol “Immunosenescence in multiple sclerosis: innate immunity as a posible target”, a la sala d’actes del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat), situat al Campus Universitari Vall d’Hebron. El treball l’han supervisat la Dra. Herena Eixarch, investigadora postdoctoral del Cemcat i del grup de Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i la Dra. Carmen Espejo, investigadora principal del Cemcat i del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR.

L'esclerosi múltiple és una malaltia crònica, inflamatòria, desmielinitzant i neurodegenerativa del sistema nerviós central (SNC). Si bé el seu origen és encara desconegut, l'edat és un factor important que influeix en el curs de la malaltia. De fet, l’aparició dels primers símptomes a una edat avançada s'associa a un major risc de presentar una forma primària progressiva, una evolució més prematura cap a la forma secundària progressiva i una major acumulació de discapacitat. “L’objectiu principal del nostre estudi era caracteritzar l'impacte de l'envelliment en la funció del sistema immunitari, emprant un dels models experimentals més establerts de l'esclerosi múltiple, l'encefalomielitis autoimmune experimental (EAE)”, explica Dema.

D’acord amb els resultats obtinguts, l’evolució de la malaltia és més greu en animals d’edat avançada. “Probablement, a conseqüència d’un augment de la resposta inflamatòria en l’entorn del SNC, ja que observem alteracions notables en les cèl·lules del sistema immunitari. En concret, en aquelles que participen en la immunitat adaptativa, és a dir els limfòcits T i B.”, puntualitza la investigadora. “D’aquesta manera, vàrem detectar canvis en la proporció de les cèl·lules T naïf/memòria i un predomini de la resposta proinflamatòria Th1, així com un augment dels inhibidors de punts de control immunitaris i la capacitat de presentació d’antígens de les cèl·lules B”.

Així mateix, durant la fase crònica, posterior a la inflamatòria, sembla que la immunitat innata podria jugar un paper clau. “Per aquesta raó, hem provat dos tractaments contra aquest tipus d’immunitat com a possibles estratègies terapèutiques per a pacients d’edat avançada”, continua Dema. “El primer, un inhibidor de la via de la interleucina 1β, no va millorar la clínica de l’EAE en cap grup d’edat. En canvi, el segon fàrmac, un anticòs dirigit contra la interleucina 6, sí va millorar lleugerament l’evolució de la malaltia en els animals envellits. Aquests resultats obren la porta a continuar estudiant aquesta molècula inflamatòria com a diana terapèutica en l'EAE i l’esclerosi múltiple”.

En nom de l’equip de direcció i del personal del Cemcat, donem la nostra més sincera enhorabona a la Dra. María Dema per la fita assolida.