Projecte

La capacitat de marxa és una de les funcions corporals més importants per a les persones amb esclerosi múltiple (EM) i una de les més freqüentment afectades, fins i tot en les fases inicials de la malaltia. La inactivitat i el decondicionament físic poden accelerar l'afectació de la marxa i provocar altres patologies relacionades amb el sedentarisme.

Tot i que els beneficis de l’exercici i l’activitat física són força coneguts, hi ha evidències que mostren que les persones amb EM són relativament més inactives que altres poblacions que estan fent front a una patologia potencialment discapacitant. L’exercici físic és un pilar essencial per a un estil de vida sa, tant a nivell físic com mental. Les persones amb EM han de fer front a diferents barreres que els limiten la motivació i l’encoratjament necessari per superar-les. Una d’aquestes barreres és la fatiga. Diversos estudis mostren que l’activitat física i específicament l’exercici aeròbic o cardiovascular millora la fatiga de les persones amb EM.

D’entre els diversos tipus d’entrenament cardiovascular que es pot realitzar, caminar és un dels més complerts i recomanables per a les persones amb EM. La marxa nòrdica és una modalitat amb molts avantatges ja que els bastons ajuden a mantenir una postura més erguida i caminar de forma més confortable, estable i coordinada. L’activitat física a l’aire lliure afegeix, a més, un plus en l’estat emocional dels practicants. Utilitzant els bastons de marxa nòrdica, les persones amb EM es poden aventurar a sortir de casa amb una major confiança i ampliar progressivament els recorreguts dels seus desplaçaments.

El projecte va dirigit a persones diagnosticades d'EM clínicament estables amb capacitat per caminar uns 300 m que presentin una alteració lleu-moderada de l'equilibri i subjectivin fatigabilitat durant la marxa i restricció en el seu perímetre habitual en els últims 6 mesos.

L’objectiu principal és avaluar l'efecte de l'entrenament aeròbic mitjançant marxa nòrdica en el perímetre i la velocitat de la marxa de les persones amb EM. Els objectius secundaris són comparar l'efecte d’aquest tipus d'entrenament amb el protocol terapèutic convencional (amb cinta rodant i cicloergòmetre), analitzar l'adherència a aquest tipus d'activitat després de l'entrenament, i analitzar el seu efecte en l’autoconfiança, l’estat anímic i la qualitat de vida.