El Cemcat és el primer centre de l’Estat que disposa d’un analitzador d’última generació per a detectar biomarcadors d’una forma més precisa

• La tecnologia SIMOA HD-1 permet detectar proteïnes amb una sensibilitat 1.000 vegades superior als assajos immunològics tradicionals
• L’automatització de tot el procediment permet l’obtenció de resultats més consistents, minimitzant la variabilitat obtinguda en els processos manuals
• En pacients amb esclerosi múltiple permetrà detectar en la sang proteïnes del cervell, com els neurofilaments, que fins ara, per la seva baixa concentració en sang, només es podien mesurar en el líquid cefalorraquidi

El Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat), ubicat al Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus i referent en la recerca, el diagnòstic i el tractament de l'esclerosi múltiple a nivell mundial, és el primer centre de l’Estat a adquirir un analitzador ultrasensible totalment automatitzat que permetrà la detecció de biomarcadors d'una manera més precisa.

Assolir un nivell tan elevat de precisió és possible mitjançant l'ús de tecnologia d'última generació, en aquest cas de la tecnologia SIMOA HD-1, que permet detectar proteïnes amb una sensibilitat fins a 1.000 vegades superior als assajos immunològics tradicionals emprats fins ara per a la quantificació de proteïnes com per exemple l'ELISA. SIMOA és una versió digital de la tècnica ELISA que permet mesurar de forma precisa i amb una alta sensibilitat petits canvis en la concentració de molècules. Aquest avantatge permet detectar nivells fisiològics de biomarcadors en sang com, per exemple, els que es troben en persones sanes, o canvis en la concentració dels biomarcadors en funció de l'activitat de la malaltia com, per exemple, brots en pacients amb esclerosi múltiple o nombre de lesions inflamatòries detectades en una ressonància magnètica de cervell.

Entre els múltiples avantatges d'aquesta nova tecnologia per a quantificar amb alta precisió i definició la concentració de proteïnes a partir de mostres biològiques destaquen la total automatització del procés, el fet de poder treballar amb mostres de menor volum i l'alta sensibilitat per detectar en sang proteïnes del cervell. L'automatització completa del procés comprèn des de la dilució de les mostres, els passos de rentada i les incubacions fins a l'anàlisi dels resultats. Aquesta automatització es tradueix en l'obtenció de resultats més consistents, minimitzant la variabilitat observada amb l'ús dels processos manuals. S'elimina el factor humà. Un altre avantatge de la nova quantificació és l'ús de volums més petits de mostra en comparació amb altres tècniques. Un aspecte important, principalment en estudis de biomarcadors en líquid cefalorraquidi en què el volum de mostra és limitat.

L'alta sensibilitat de SIMOA HD-1 permetrà detectar en sang proteïnes del cervell, com per exemple els neurofilaments que fins ara, precisament per la seva baixa concentració en sang, només podien mesurar-se en el líquid cefalorraquidi de les persones amb esclerosi múltiple (EM). Per tant, a partir d'ara es podran dur a terme estudis de monitoratge de l'evolució clínica dels pacients amb EM, així com estudis de resposta als diferents tractaments farmacològics mitjançant la quantificació seriada de biomarcadors a partir d'extraccions de sang, sense necessitat de practicar exploracions més invasives, com la punció lumbar per a l'obtenció de líquid cefalorraquidi. La seva capacitat per detectar proteïnes amb elevada sensibilitat permetrà realitzar estudis de biomarcadors de forma més precisa.

És important també destacar que el potencial per a mesurar biomarcadors no està restringit a l’àmbit de l’esclerosi múltiple o altres malalties neurològiques, com la malaltia d'Alzheimer, la malaltia de Parkinson o l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Ubicat al laboratori de Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), podrà utilitzar-lo per qualsevol investigador en biomedicina i altres ciències de la salut que vulgui realitzar estudis de mesurament de proteïnes d'una forma precisa en mostres biològiques de subjectes sans o pacients amb un ampli ventall de condicions patològiques: malalties infeccioses, cardiològiques, pacients oncològics, entre d'altres.