El Doctor Montalban lidera a Espanya l’estudi en Esclerosi Múltiple Primària Progresiva del nou fàrmac que ha demostrat ser eficaç contra la malaltia

El director de CEMCAT és el primer signant de l’estudi publicat a la prestigiosa revista en medicina, el New England Journal of Medicine.

El passat 27 de febrer es va presentar a Madrid ocrelizumab, el primer fàrmac que ha demostrat ser eficaç en les formes amb brots de l’esclerosi múltiple (EM), com son la remitent-recurrent (EMRR) i la secundaria progressiva amb brots (EMSP). Així mateix, ocrelizumab és el primer fàrmac eficaç en la forma primària progressiva (EMPP), que representa el 10% de les persones afectades i evoluciona ràpidament a incapacitat irreversible.

El Dr. Xavier Montalban, director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya i cap de servei de Neurologia- Neuroimmunologia a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, ha estat qui ha liderat l’estudi en EMPP al nostre país i és el primer signant de l’estudi publicat a la més prestigiosa revista en medicina, el New England Journal of Medicine. “El tractament de la EM arriba, amb ocrelizumab, a la majoria d’edat. I ho fa, a més a més, mitjançant una forma d’administració que implica tant sols 2 dies l’any. Això permet a les persones que viuen amb EM poder portar una vida laboral i familiar amb mínima interferència causada per la pauta terapèutica” descriu el Dr. Montalban que opina que “el ventall d’opcions de tractaments per l’EM, poder assegurar, que ara és més complet per tots els perfils d’aquesta malaltia de les mil cares, donant un sentit més acurat al concepte de medicina personalitzada”.

Continua el Dr. Montalban “L’arribada d’aquest fàrmac suposa el compliment d’un desig que teníem tant les persones amb EMPP com els neuròlegs i científics dedicats a la malaltia”. A més a més “podem dir que la lluita contra la EMPP ha completat la seva primera victòria al modificar de manera positiva el curs natural de la malaltia amb els beneficis que això comporta per la vida de milers de persones que fins ara experimentaven una progressió de la malaltia”. Finalment, diu el Dr. Montalban que “la següent victòria serà conèixer amb exactitud les causes i els mecanismes de l’EM de manera que puguem prevenir-la e identificar estratègies neuroprotectores i neuroregeneradores”.

El nou fàrmac s’administra per via intravenosa cada sis mesos, sense que sigui necessari portar a terme controls de rutina entre dosis. És el primer fàrmac modificador de la malaltia que actua selectivament eliminant les cèl·lules B CD20*, un tipus específic de cèl·lules del sistema immunològic que tenen un paper clau en la patogènia de l’EM i contribueixen al dany de la mielina i els axons, causant discapacitat en els pacients.

El fàrmac està autoritzat pel Servei Català de la Salut i l’Institut Català de la Salut pel tractament en pacients adults amb formes recurrents d’esclerosi múltiple amb malaltia activa definida per característiques clíniques o d’imatge per aquelles persones que amb la forma primària progressiva en fase primerenca, en referencia a la durada de la malaltia i el nivell de la discapacitat, i que presenten activitat inflamatòria a les probes d’imatge.

L’autorització s’ha basat en els resultat de 2 assajos clínics fase III a nivell global amb la participació de 19 hospitals espanyols, i en el que s’ha avaluat a 2.388 pacients que va assolir l’objectiu primari i la majoria de secundaris. Les dades de dos assajos clínics idèntics en pacients amb EM amb brots (OPERA I i OPERA II), van mostrar que presenta una eficàcia superior amb un 80% de pacients lliures de brots i una progressió significativament més lenta de la malaltia en comparació amb dosis altes d’interferón β-1ª durant el període de tractament controlat de 96 setmanes, i també va incrementar significativament la probabilitat relativa dels pacients d’assolir l’absència d’activitat de la malaltia (NEDA) (lesions cerebrals, brots i progressió de la discapacitat) en un 64% a l’estudi OPERA I i en un 89% a l’OPERA II comparat amb dosis altes d’interferón β-1a (p<0,0001 y p<0,0001).