Vall d’Hebron es transformarà per adaptar-se als nous reptes d’assistència i recerca

El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, el conseller de Salut, Antoni Comín, i el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. Vicenç Martínez-Ibáñez, han presentat aquest matí l’estratègia de transformació del Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari, que aposta per continuar sent un referent sanitari i de qualitat de vida de les persones, adaptant-se als reptes de la nostra societat. L’objectiu és mantenir el lideratge en assistència, recerca, docència i innovació a escala nacional i internacional, aconseguint alhora un Campus Hospitalari modern, integrat, sostenible i obert a la ciutat. Tot plegat per tal de, com ha apuntat el conseller Comín “eliminar de Vall d'Hebron el barraquisme hospitalari”.

L’estratègia de transformació passa per quatre eixos principals: adaptar els espais als futurs requeriments assistencials, potenciar l’àrea del coneixement, obrir l’entorn i millorar l’espai públic del recinte i renovar edificis i instal·lacions.

Un nou edifici per a la recerca
La primera gran intervenció farà que l’actual Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), disposi l’any 2019 d’un nou edifici per a potenciar la seva excel·leència. Amb una superfície d’actuació de 5.000 m2  ampliable en dues fases, el projecte preveu una inversió de 15 milions d’euros, finançats en part amb fons Feder de la Unió Europea ja concedits. L’inici de les obres es farà durant el primer quadrimestre de l’any que ve (mes d’abril), un cop es tanqui el concurs internacional d’arquitectura per designar l’equip que s’encarregarà del disseny de l’edifici. En aquest sentit, ja hi ha cinc candidatures arquitectòniques finalistes. La proposta guanyadora es coneixerà al maig, de manera que al setembre es pugui disposar de l’avantprojecte constructiu i al gener de 2018 es licitin les obres. Amb tot, aquest concurs arquitectònic també és doble, donat que a banda de projectar aquest nou edifici, el concurs també ha previst rebre una primera proposta de reordenació i millora urbanística i paisatgística de la totalitat de l’entorn del Campus, per tal que aquest guanyi en accessibilitat, sostenibilitat i confortabilitat. 

Trasllat de les consultes externes
La segona gran actuació farà que Vall d’Hebron disposi d’un nou espai per a les consultes externes i altres usos ambulatoris. L’edifici, que s’aixecarà en un espai de 30.000 m2, té un pressupost de 60 milions d’euros a càrrec del Departament de Salut de la Generalitat. El període previst d’execució és el 2018-2021. Hi haurà 210 consultes, 90 gabinets, 120 places d’hospital de dia i 16 espais de diagnòstic per la imatge. Gràcies a la seva construcció, el centre sumarà un total de 379 consultes, 73 més, 116 gabinets, 8 més, i 215 places d’hospital de dia, en guanya 49. Les opcions d’ubicació d’aquest espai es debatran en el marc d’una taula de treball amb l’Ajuntament de Barcelona.

D’hospital a parc de salut
Un dels altres aspectes més ambiciosos de l’estratègia de transformació de Vall d’Hebron és convertir-lo en un parc de salut que, de manera sostenible, acabi amb la congestió viària, faciliti el trànsit intern i s’obri als pacients i als veïns. Per fer-ho, s’actuarà sobre una superfície de 131.000 m2, amb una inversió inicial de 20 milions d’euros aportats pel Departament de Salut. Aquesta actuació, que abasta els anys 2017-2022, preveu una construcció progressiva en funció de la resta d’intervencions del projecte.

Millora d’edificis assistencials
A la vegada, es treballarà en els plans directors dels tres hospitals que avui conformen el Campus Hospitalari. Un projecte que comptarà amb un pressupost de Salut de 27 milions d’euros i que es convertirà en un procés continu de transformació per adaptar els espais als nous temps. La superfície afectada és de 45.000 m2 a l’Hospital General, 25.000 m2 a l’Hospital Maternoinfantil i 15.000 m2  al de Traumatologia i Rehabilitació.

Els primers projectes en posar-se a marxa són el nou heliport del recinte i les consultes externes de l’Hospital Maternoinfantil, de les urgències del de Traumatologia i Rehabilitació i dels accessos a l’edifici i de les plantes d’hospitalització de l’Hospital General.

Projecte necessari, beneficiós i realista
El conseller de Salut ha assegurat que l’obra serà gegantina en impacte i en benefici per a professionals i pacients, però no ho serà en l’aspecte pressupostari de la Generalitat. En aquest sentit, les inversions anunciades són assumibles, realistes i coherents amb el ritme inversor i pressupostari actual. Comín, a més, ha destacat les necessitats que té aquest centre hospitalari referent a Catalunya. “Aquest centre no pot seguir treballant així perquè això influeix en la qualitat assistencial. Les consultes externes no poden seguir en mòduls prefabricats, de manera que millorant la seva capacitat farem que la seva feina sigui més excel·lent”, ha dit Comín. Pel titular de Salut, el nou edifici de recerca VHIR atraurà talent, mecenatge i aliances internacionals més potents encara que les actuals, així com ubicant l’heliport al terrat de  l’edifici de traumatologia es guanyarà amb eficiència. “El desenvolupament dels plans directors impactaran positivament en la qualitat assistencial. De fet, totes les actuacions revertiran en la millora de l’assistència i la recerca”, ha resumit el conseller.

Per la seva banda, el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, ha posat en valor l’esforç de professionals i pacients en el dia a dia de l’hospital, tot ressaltant també el mateix esforç i responsabilitat del Govern en “donar-vos les millors eines per treballar a través del pressupost pel 2017”.

El gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Vicenç Martínez Ibáñez, ha destacat que amb la presentació d’aquest projecte “avui comença el nou Vall d’Hebron”. “Som un hospital excel·lent amb moltes especialitats i un dels tres d’Europa amb més assajos clínics”, ha indicat abans d’expressar la necessitat que en el futur l’hospital continuï sent un eix social obert a la gent, i no pas un recinte, on es fomenti una atenció en salut integrada. “El pacient ha d’estar confortable però també el professional que hi dedica la seva vida. Som servei públic, ho sentim així, però la infraestructura ens ha d’acompanyar”, ha emfatitzat Martínez Ibáñez.